Fuxida
Tiempu de nós, 2024, Ediciones Trabe
vas ver la vida pasar
embaxo del orbayu
a nun ser que te descalces
y montes nun barcu
o un avión
y aterrices nuna isla ensin nome
enllena de muries de formigón
que tapa’l sol.
vas ver entós la vida pasar
colos raigaños cortaos
como una primavera vieya
allá nes Antípodes.
y escribirás un diariu
onde nun habrá
nin ñeve nin sol,
nin orbayu, nin barruzu, nin orpín.
y así
vas escaecer esta humedá
que ye tan de nueso,
que ye tan de mio.
vas quedar ensin tocar
la tierra coles manes
y namás tendrás
cementu ferruñoso.
pero aínda tas equí,
asina que vamos esfrutar
del verdor d’esta piel
enantes de que s’acabe.
Decayer
Tiempu de nós, 2024, Ediciones Trabe
hai una frontera
ente la cadarma de formigón
y los praos de pastu,
na que yo vivo.
atropo les torres de tensión
pa llegar a los dos estremos
mientres que’l tren pasia
peles víes ferruñoses
y camino pelos llamuergales
hasta pingar l’alma.
pero sigo ensin entender
por qué hai fronteres
nesti mundu,
aínda más ente ciudá y campu.
pescudo a cada momentu
cómo sedríen estes tierres
ensin el podrecer del humanu
y nun atopo razón.
Afumaos
Inéditu
Hai díes que yá nun arrecienden a fumu
nesta cadarma que viaxa pela alcordanza del fueu
qu’allumó, apocayá, esti mesmu suelu
nel qu’agora, nós, pisamos.
Qué pocu percorríu tien, a vegaes,
la memoria del ser humanu.
Qué poca renombranza tien, a vegaes,
la xente.
Nun se decaten de qu’asina
les pallabres tamién muerren.