Axedrez
Decenariu, 2005, Trabe
Xugar al axedrez, llueñe,
cola compaña d’una muyer y un perru,
nuna ciudá espantible, estraña.
Perfacer les estratexes y imaxinales
nos bárbaros combates de la tribu.
Arramar el licor sobre les frases
y enfilar d’inviernu la partida.
Tener deprendío peles ventanes
la estadística primordial de la humanidá.
Entainar el pensamientu.
Equivocar el xaque y morrer.
Entamar otra vuelta. Pidir un vasu.
Acariciar una pierna, esbocexar
y facer conversa sobre’l pasáu inminente.
Querer muncho, quiciás ensin señardá,
ensin ser a sabelo, al semeyu d’un recuerdu.
Quedaremos equí
Decenariu, 2005, Trabe
Quedaremos equí,
esperando xunta’l camín,
naguando porque nada nun venga
y nun seya a topanos naide,
mirando’l fumu quieto,
les orielles onde l’agua duerme,
la puerta de cuarterón
mustia de lustros y abandonu.
Quedaremos equí,
tomando’l tiempu coles manos,
zarrándolu nun estoyu efímeru,
pa que la tarde nun s’apague
y el vinu escaliente’l santuariu de los sueños.
Hasta que’l pensamientu,
deitáu sobre la piedra del olvidu,
yá nun pueda prenunciar
les sílabes clandestines de los nomes nuestros.
.
Al aldu
Decenariu, 2005, Trabe
Igual que l’andarina
de les tardes infantiles
amiyaba nel cielu húmidu y ensin color.
Ansí llegues tu, hasta’l sitiu
onde tovía yeres del tiempu
cuando tocaba mudar de casa,
d’amigos, de cayes, de colexu.
Pero yá nun sabes renumbrar
los últimos pasos d’aquella edá.
Duel vivir, agora, al aldu,
desdexando les vistimentes
con que la inocencia recargaba’l so misteriu.
.