Humberto Gonzali

Nota biobibliográfica

Humberto Gonzali ye escritor, xestor cultural y autor de guiones cinematográficos y de doblaxe. Tien traducío y axustao versionaos d’una ventena de llargometraxes y ye coordinador de voces de doblaxe.

Foi miembru de la Xunta Rectora de la Fundación Municipal de Cultura, Educación y Universidá Popular de Xixón mientres diez años (2005-2015) y miembru de númberu de representación nel Real Institutu d’Estudios Asturianos (2007-2012).

Promovió la IV Xunta d’Escritores Asturianos cellebrada en Villaviciosa en 1996, y promovió y foi’l coordinador de la V Xunta d’Escritores Asturianos fecha en Lluanco en 1998. En 2006 crea L’Arribada, foru de lliteratura qu’impulsó mientres diez años nel conceyu de Xixón.

Como narrador tien publicao los llibros de rellatos Anatomíes de la mañana (VTP, 1995) y Histories escabroses (VTP, 2002), y, como poeta, los poemarios Agua d’Invocación (Alvízoras Libros, 1988), Poemes en prosa (Ámbitu, 1992), Hábitat azul (Editora del Norte, 1995), Ámbitu elemental (Trabe, 1997), Del país de la caliza (Editora del Norte, 1997), Les esferes del tiempu (Trabe, 1998), De nueche y agua (Trabe, 2000), Tiempu de nós (Trabe, 2001), y Decenariu (Trabe, 2005).

Publicó tamién obra en decenes de llibros colectivos y revistes lliteraries. Ye responsable de traducciones de noveles del francés y el catalán al asturianu. Parte de la so obra traducióse al gallegu, catalán, inglés y rusu.

Axedrez
Decenariu, 2005, Trabe

Xugar al axedrez, llueñe,
cola compaña d’una muyer y un perru,
nuna ciudá espantible, estraña.
Perfacer les estratexes y imaxinales
nos bárbaros combates de la tribu.
Arramar el licor sobre les frases
y enfilar d’inviernu la partida.
Tener deprendío peles ventanes
la estadística primordial de la humanidá.
Entainar el pensamientu.
Equivocar el xaque y morrer.
Entamar otra vuelta. Pidir un vasu.
Acariciar una pierna, esbocexar
y facer conversa sobre’l pasáu inminente.
Querer muncho, quiciás ensin señardá,
ensin ser a sabelo, al semeyu d’un recuerdu.


Quedaremos equí
Decenariu, 2005, Trabe

Quedaremos equí,
esperando xunta’l camín,
naguando porque nada nun venga
y nun seya a topanos naide,
mirando’l fumu quieto,
les orielles onde l’agua duerme,
la puerta de cuarterón
mustia de lustros y abandonu.
Quedaremos equí,
tomando’l tiempu coles manos,
zarrándolu nun estoyu efímeru,
pa que la tarde nun s’apague
y el vinu escaliente’l santuariu de los sueños.
Hasta que’l pensamientu,
deitáu sobre la piedra del olvidu,
yá nun pueda prenunciar
les sílabes clandestines de los nomes nuestros.

.


Al aldu
Decenariu, 2005, Trabe

Igual que l’andarina
de les tardes infantiles
amiyaba nel cielu húmidu y ensin color.
Ansí llegues tu, hasta’l sitiu
onde tovía yeres del tiempu
cuando tocaba mudar de casa,
d’amigos, de cayes, de colexu.
Pero yá nun sabes renumbrar
los últimos pasos d’aquella edá.
Duel vivir, agora, al aldu,
desdexando les vistimentes
con que la inocencia recargaba’l so misteriu.

.